Lacre Negro

Tauler de correspondència per a societats secretes · fundat el 1998
No has iniciat la sessió · Entrar · Com es juga · Arxiu públic · Castellano · Català · English
Índex » Com es juga

Com es juga rol per cartes, sense màster i sense torns

Lacre Negro és un joc de rol per cartes: un joc de rol epistolar de terror en què un grup d'amics s'escriu cartes manuscrites en la pell dels seus personatges. No hi ha màster, no hi ha torns i no hi ha daus que decideixin qui viu. Només cartes, que a poc a poc expliquen una història que cap de vosaltres coneixia en començar.

Es juga com «De Profundis» i altres jocs de rol per correspondència, però sense segells de correus ni setmanes d'espera: les cartes arriben a un vell tauler dels anys noranta, tancades amb lacre, i només les pot obrir el destinatari.

1. Fundeu una societatel full de la societat

Cada partida és una societat secreta: un grup privat de fins a 13 corresponsals. Qui la funda omple el full de la societat, que és el pacte de joc: en quina època i lloc passa, quin tipus d'història voleu (horror còsmic, conspiració, crim, drama familiar…), quant es veurà del sobrenatural, què sabeu tots en començar i a quin ritme penseu escriure.

Després convida els altres amb una carta lacrada que els arriba per correu. En trencar el segell i acceptar, la invitació es converteix en la primera carta del seu arxiu.

2. Creeu els vostres personatges

Cada jugador crea un personatge amb nom, ofici i lloc, i tria la seva lletra manuscrita, la seva tinta i el seu segell. No cal ser bon escriptor: n'hi ha prou d'escriure com escriuria aquella persona, amb les seves manies, les seves pors i el que calla.

3. Escriviu-vos cartessense torns i sense màster

Cada parella de personatges té la seva pròpia correspondència privada. Escriviu quan teniu alguna cosa a explicar; ningú no espera el seu torn. Una carta porta data i lloc dins la ficció, salutació, cos, comiat i signatura, i pot dur adjunts: la foto d'una carta escrita a mà de debò, un retall de diari o un objecte.

Un cop enviada, una carta no es pot canviar. Per escriure a algú nou, abans algú us ha de presentar dins la història: la xarxa de cartes de la societat mostra qui escriu a qui i amb quina freqüència, mai què es diuen.

  • Cartes anònimes: el destinatari no sap qui l'hi envia.
  • Notes privades a qualsevol carta, que només veus tu.
  • Un avís al dia del carter amb les cartes noves, o un per carta si ho prefereixes.

4. Tireu a les taules quan us falti inspiració

Cada societat té taules de paraules clau i oracles de rol en solitari. Tirar el dau us dona una paraula i un compromís: ha d'aparèixer a la vostra propera carta. És l'únic atzar del joc, i sol ser el que obre les portes que ningú no s'atrevia a obrir.

5. Perdeu el seny

Cada jugador decideix quant seny li queda al seu personatge, de 0 a 100, cada vegada que envia una carta. Ningú més no el toca. A mesura que baixa, el lacre de les seves cartes s'enfosqueix i el mateix fòrum comença a fallar: textos que es torcen, comptadors que s'aturen, cicatrius que ja no se'n van.

Vermell mentre el personatge té seny.
Granat quan està pertorbat.
Negre només a la vora de l'abisme.

6. Publiqueu la partida, si tots voleu

Les cartes són privades: ni el fundador de la societat ni l'administrador del web les llegeixen. Quan la història s'acaba, o en qualsevol moment, podeu votar si publicar-la a l'arxiu públic. Només es publica si tots voteu que sí, i qualsevol pot retirar el seu vot després. Les notes privades no es publiquen mai.

Èpoques cadascuna amb el seu segell al sobre

  • Segle XIX· 1800–1899 · ploma, lacre i diligències
  • Gran Guerra· 1914–1918 · cartes del front, ratllades pel censor
  • Anys 20· 1920–1929 · l'època clàssica del llibre
  • Anys 30 i 40· 1930–1949 · guerra, exili i cartes que no arriben
  • Guerra Freda· 1950–1989 · màquina d'escriure i telegrames
  • Anys 90· 1990–1999 · primers correus electrònics i mòdem
  • Aquí i ara · data real, correus amb adjunts
  • Una altra època · a partir de l'any que trieu

Preguntes freqüents

Necessito el llibre de «De Profundis»?

No. Aquesta pàgina explica tot el que cal per jugar. Si us agrada el rol epistolar, el llibre és una lectura excel·lent. Lacre Negro és un projecte independent, sense relació amb l'editorial del joc.

Quant costa?

Res. No hi ha anuncis ni murs de pagament. Qui vulgui pot fer-se mecenes amb una donació a Ko-fi i desbloquejar lacres, lletres i un rang de fòrum, però el joc és el mateix per a tothom.

Quants jugadors calen?

Amb dos ja es pot jugar. Una societat admet fins a 13 corresponsals, i el més habitual és entre tres i sis.

Cada quant s'ha d'escriure?

Ho decidiu al full de la societat: una carta per setmana, quan cadascú tingui alguna cosa a dir o cada dia en una trama curta. Les cartes arriben a l'instant; el ritme el marqueu vosaltres.

S'ha d'escriure a mà?

No. Escrius al web i la carta es mostra amb la lletra manuscrita del teu personatge. Si vols, pots adjuntar la foto d'una carta escrita a mà de debò.

Quina edat cal tenir?

Lacre Negro és un joc de terror per a majors de 16 anys.

Com hi entro?

De moment només s'hi entra amb una carta lacrada d'algú que ja hi juga. Si ningú no t'ha convidat, deixa el teu correu a la porta i t'escriurem una sola vegada, quan s'obrin les portes.

Us atreviu a escriure?